Instància "Recuperar l’Eixample de Mar "
Sr. Gerard Llobet Sánchez, REGIDORIA DE URBANISME, HABITATGE I MEDI AMBIENT
Assumpte: Recuperar l’Eixample de Mar
EXPOSEM
L'Eixample de Mar havia de ser el nou focus de centralitat de la ciutat. La crisi va paralitzar obres a mig construir i va impedir el desenvolupament de la resta de solars edificables. També va paralitzar tots els projectes que l'Ajuntament tenia per la zona: Edifici Calderes, Auditori, etc. Com a efecte de rebot, la zona s'està degradant i el que havia de ser una zona de lligam entre el Barri de Mar i la part nord de la ciutat i entre el cantó de Llevant (La Marina) i el Ponent (Ribes Roges) del barri de mar, ha quedat convertit en una zona aïllant.
Per evitar que continuï aquesta tendència, calen actuacions i, degut a la manca de pressupost municipal, de moment no es poden pensar en inversions importants. Per això proposem actuar en dues fases;
FASE 1: SOLARS
Vilanova va apostar pel turisme familiar i creiem que és una bona aposta de futur. El lleure familiar no s'ha de focalitzar només en el turisme ni en els forasters sinó que també en la important població de Vilanova que demanda zones de lleure gratuïtes. L'element que fa moure la família és la canalla i la gent jove.
S'ha demostrat que hi han equipaments amb un cost ben baix que tenen una immediata acceptació i la seva freqüència d'ús és altíssima, com per exemple, les pistes del parc de Ribes Roges, la instal·lació gimnàstica de l'Edifici Calderes, l'espai Cruyff de futbol a Sant Joan o l'skate park.
Els solars buits de l'Eixample haurien de servir per ubicar-hi equipaments i instal·lacions d'aquesta mena. Aquesta mesura podria tenir efectes positius addicionals: els propietaris actuals del solars no haurien de suportar els costos de manteniment i, la revitalització de la zona podria convidar a algun promotor a acabar les obres d'alguns dels edificis deixats a mitges. Les actuacions previstes no tenen un cost important i poden ser considerades efímeres cosa que permetria arribar a acords amb la propietat de cessió d'ús reversible.
ZONA 1 Solars Grans
A l'Eixample hi han dues zones amb solars buits que es poden considerar diverses. Una seria els dos solars més grans que van, cadascun, des de la Rambla de la Pau a la Rambla Samà i, l'altre, de la Rambla Samà al Passeig de Lluís Companys.
En aquestes dues enormes superfícies s'hi haurien de plantar arbres d'ombra i reconvertir-los.
Proposem:
1. Zona oberta amb una font, taules de pedra o fusta i ombres.
2. Zona tancada de pipi can ben ordenada i equipada amb un mínim de mobiliari urbà.
3. Zona oberta amb un parell d'edificis prefabricats (fusta) per cedir-los a esplais, grups de joves, escoltes, etc ., en règim d'autogestió. Les zones 1 i 2 tindrien continuïtat amb diverses instal·lacions com muntanyetes petites per les bicis de la canalla, tirolina, pont de mico, etc.
ZONA 2 Solars petits
A l'Eixample hi ha quatre solars d'uns 1200 metres quadrats cadascun entre la rambla Lluis Companys i la Rambla Samà i entre Carrer de l'Any dels Negats i Pere Jacas. Per les seves reduïdes dimensions són més fàcils de tancar, si s'escau, i de posar-hi activitats més reduïdes. També permet que les actuacions a fer-hi s'hi implementin progressivament.
Proposem:
1. Skate Park. A semblança del que existeix ja darrera del cementiri. Aquest està sobreexplotat i queda a l'altre extrem de la ciutat per la qual cosa creiem que són perfectament compatibles. És important que pugui ser autogestionat pels seus usuaris. Existeixen skate parts mòbils i de geometria variable a gust del consumidor. Podrien compartir l'espai per desar eines i utensilis amb les instal·lacions del punt 3.
2. Parcour Park. Té similituds amb del punt anterior excepte que els usuaris no fan ús de cap vehicle (ni patinet, ni bicicleta, ni skate de cap tipus). Tot es fa amb el cos. És gimnàstica urbana. La franja d'edat dels usuaris s'apuja per la part baixa. Tot el que es diu en el punt anterior respecte de l'autogestió de l'espai també és aplicable a aquest.
3. Ping Pong. En un solar d'aquestes dimensions hi cabrien perfectament unes deu taules de ping pong de les que estan preparades per l'aire lliure. També pot ser autogestionable.
4. Parc per la canalla petita. Crear-hi ombres amb pèrgoles modernes i compartir l'espai amb un sorral de dimensions considerables i jocs infantils a l'aire lliure. Bancs per seure i font.
ZONA 3 Serveis
En una de les cantonades de l'edifici, amb una inversió petita i molta imaginació, s'hi podria obrir un bar tipus quiosc, amb poques taules i ombrel•les a l'exterior i una sala amb taules a l'interior amb revistes i diaris perquè la gent pogués anar a llegir, conversar, reunir-se etc. Des de l'AV del Barri de Mar no som partidaris de propiciar més bars doncs creiem que el barri n'està saturat però aquest seria per:
• Donar serveis WC i beguda i entrepans a tots els usuaris de les zones descrites anteriorment. Té més sentit que el que s'ha fet per “donar serveis als jugadors de petanca” al final de moll de ponent. I és imprescindible no repetir-ne els errors.
• Seria un lloc de reunió i aixopluc dels usuaris.
• Començaria a donar sentit a un edifici que s'està malmeten.
• Caldria aïllar aquest petit espai de la resta de l'edifici perquè el cost fos el menor possible.
• Caldria pensar aquesta intervenció perquè fos el màxim de compatible amb una actuació posterior molt més important.
FASE II Edifici CALDERES
Qualsevol persona que hagi donat un tomb pels diferents edificis dels Centres Cívics de Vilanova s'haurà adonat que el que ocupa el Centre Cívic de Baix a Mar, tot i ser un edifici amb una façana magnífica i molt ben situat, està en unes condicions molt precàries i no reuneix els requisits per la utilització prevista. Apart del tema de la titularitat de l'edifici que l'Ajuntament utilitza en règim de lloguer, els espais no estan separats doncs gairebé cap d'ells té sostre i la intimitat de tot el què s'hi diu és nul·la; no hi ha aire condicionat ni calefacció i la possibilitat d'haver-n'hi és caríssima doncs els sostres del primer pis tenen unes alçades enormes; excepte la planta baixa, que va ser reformada, a la resta de l'edifici s'hi hauria d'intervenir per obsolescència per envelliment. Fins i tot la planta baixa citada és petita per ubicar-hi moltes exposicions i actes, havent de demanar la col•laboració al Pòsit per la cessió d'espais alternatius.
Certament l'espai té moltes possibilitats doncs, per la part del darrera, hi ha unes naus inutilitzades on es feien els tints de les xarxes però el seu estat de conservació és molt precari. Sembla que es va encarregar un estudi de costos per veure per quan sortiria un mínim arranjament d'aquests espais i la quantitat resultant era molt alta.
Per tot el que s'ha dit i el que ara es dirà, creiem que ha arribat el moment de començar a pensar en invertir en l'Edifici CALDERES com al nou centre cultural del barri.
No és només per suplir les carències que hem dit de l'actual Centre Cívic sinó perquè:
1. Necessitem un centre amb espais adequats a les activitats d'un Centre Cívic però també del barri en un sentit molt més ampli.
2. Perquè es necessita al barri una biblioteca que sigui també espai d'estudi obert fins i tot en els períodes d'estiu i èpoques de vacances escolars i, especialment, en èpoques d'exàmens.
3. Perquè és un element clau per evitar la degradació de l'Eixample Mar.
4. Perquè és un element de reforç important del que es pot haver fet en la FASE I.
5. Perquè està en un lloc bastant central del Baix a Mar.
6. Perquè pot ajudar a la recuperació de l'interès per part de promotors i compradors dels immobles que estan acabats però no venuts i dels que estan inacabats.
7. Perquè és de sentit comú pensar que la resta de les edificacions projectades a l'Eixample de Mar trigarem molts i molts anys a veure-les fetes i per tant, aquesta eina per evitar la degradació de la zona no és només útil a curt termini sinó a llarg.
8. Perquè la possible recuperació econòmica podria permetre anar ocupant els solars de la FASE I progressivament sense perjudici de mantenir les instal·lacions dels solars que encara no calgui edificar però l'Edifici Calderes tindria cada vegada més sentit.
9. Perquè no és un edifici que s'hagi de projectar sinó que és un edifici que ja el tenim, que ja ens costa uns diners de manteniment sense utilitzar-lo, que ja ens va costar un preu alt doncs va ser part de la negociació amb els promotors particulars del desenvolupament de l'Eixample Mar.
10. Perquè alguna cosa n'haurem de fer, oi?
En el seu moment es va valorar que l'edifici tenia un valor com a record d'un passat industrial del barri i, molt especialment, d'una fàbrica: Pirelli. No entrem a valorar aquesta decisió, no tenim els coneixements i, a més, ja està presa. S'ha dit moltes vegades que té un cost important el desmantellament del que queda a l'interior de l'edifici per fer-lo utilitzable. Molt bé però si s'ha d'enderrocar -una altra possibilitat que s'ha comentat més d'una vegada quan es parla d'aquest edifici- també caldrà afegir-hi aquest cost.
La nostra posició seria no enderrocar, mantenir el criteri inicial de valorar aquest edifici però demanem que aquesta valoració s'ajusti a les necessitats, es a dir, si el que és important de l'edifici no és el seu valor arquitectònic sinó simbòlic, la seva estructura es podria modificar a criteri de satisfer-ne els usos previstos.
És evident que per posar la biblioteca, el centre cívic, sales de reunions i d'altres grups associatius, sala d'exposicions, alguna aula, un mini quiosc, etc. Per molt polivalent que es vulguin fer els espais, potser en faltarà. Per això proposem donar una prioritat als usos deixant fora els que no hi càpiguen i buscar-los-hi una altra ubicació però primordialment cal estudiar si, modificant els volums de les plantes superiors, seriem capaços de concentrar-ho tot en un sol edifici. Ens estem referint bàsicament a les terrasses de les plantes superiors que podrien ser cobertes en tot o en part i utilitzades.
Com sempre els costos i els recursos tindran la darrera paraula i no és a nosaltres a qui correspon l'esforç d'aconseguir-los però si que voldríem aportar una mica de sentit comú. És evident que el Centre Cívic de Baix a Mar necessita unes inversions i les necessita urgentment. Fem doncs un pressupost del que costaria i ja el destinem a l'edifici nou? L'edifici projectat a la plaça del port, si seguim el que diu el projecte guanyador, costarà molts diners i encara a hores d'ara ningú sap la seva finalitat. Sembla que una part es destinaria a temes de barri com donar lloc algunes de les activitats del Centre Cívic. Donat que ports de la generalitat és una administració (es a dir, que ho paguem entre tots), podríem destinar els recursos d'aquest edifici al de les CALDERES que ja té sentit i ús, al nostre parer. Fins i tot es podria valorar el cost de la part d'aquell edifici que estaria destinat a temes de barri i, renunciant-hi, destinar-ho a l'Edifici CALDERES. També cal tenir en compte que ja no es destinarien més diners al manteniment d'un edifici mort (Edifici CALDERES) perquè seria un edifici viu i deixaríem de tenir la despesa de l'edifici actual del Centre Cívic. Això sense valorar les repercussions ja comentades de la revitalització de la zona.
SOL·LICITEM
Que els propostes que es fan en l'EXPOSEM siguin tingudes en compte com aportació del Barri de Mar.
Que dintre de les possibilitats tècniques, jurídiques i econòmiques de l'Ajuntament siguin avaluades i ens informin de la seva viabilitat o idoneïtat a criteri de l'actual Ajuntament.
Que ens indiquin quines són les propostes de l'Ajuntament per l'Eixample de Mar, l'Edifici Calders i el Centre Cívic de Mar en curt i mitjà termini.